1917 CRÍTICA. ESPLENDOROSA VIRTUT DE MENDES. CANDIDATA A TOT


Vos deixem amb l'opinió d'un crack de nom Xavi Gracià el cual ens relata que ha sentit desprès de veure lo nou de Sam Mendes. Es tracta d'un film anti bèlic, de gran nivell visual. Espero vos agradi.




RETRAT DELS HORRORS DE LA GUERRA



Mendes i Deakins firmen aquesta proesa cinematogràfica destinada des del moment de la seva estrena a seure amb les més grans del cinema bèl·lic. A primera vista, un pot comparar-la amb l'última genialitat de Nolan i sí, comparteixen pols narratiu i atmosfera asfixiant. Un també pot comparar-la, i en funció que vas veient-la s'hi sembla més, a la sobrevalorada i correcta ( que no excel·lent ) The Revenant, de Lubezki...perdó, Iñárritu posa a la fitxa ( què seria d'Alejandro sense Emmanuel?...).

En definitiva, et pot recordar a moltes més obres i fins aquí, un pot pensar que aquesta olla barrejada ja l'ha tastat. Ara és quan entren al terreny de joc Sam i Roger ( director i director de fotografia respectivament, junts des de Skyfall ) per cuinar i servir-nos aquest plat d'olla de tota la vida de forma tant diferent i revolucionària que al final n'acabem veient un d'avantguarda. Aquest film, des del meu punt de vista, beu de tres pilars fonamentals que el fan únic: -La filmació amb dos plans seqüència ( n'hi han dos clarament visibles però en són molts més, trucats de manera extraordinària per semblar un de sol ) que tot i que no són reals, és un dels treballs més mastodòntics que he pogut veure en una pantalla, que requereix un domini de la composició de plans i el llenguatge narratiu ( el pla no sols es visual, conta històries que escapen del guió ), gairebé sobrenatural.
Aquest efecte brutalment immersiu fa que puguem gaudir i patir d'aquesta aventura sense separar-nos dels nostres protagonistes en cap moment, amb unes gegants coreografies que no fugen de les set pieces més espectaculars.





Això sols pot ser possible amb la unió del millor DP en digital de la història amb un dels millors directors de la indústria i tot i que molts espectadors això no ho veuran, molts altres sí i al igual que li passa al personatge principal al final, lo que per a alguns pot semblar una gesta titànica, per a altres es pot reduir a un simple "good job". -La 1a GM com a ambientació, un conflicte gairebé no explotat o molt menys explotat que el seu successor, amb molt de potencial narratiu com Kubrick, aquí homenatjat, ja va demostrar.
Un conflicte que, com ahir em va dir un bon amic, sovint ha caigut en l'oblit i es bo refrescar la memòria i recordar d'on venim i els fets que han fet que la nostra societat sigui el que és ara, sobretot per les generacions més tendres. Gran és el producte d'oci que incita a l'espectador a fascinar-se per un fet històric i voler saber més d'ell. -La metàfora de la donació de vida com a màxima dintre la selva salvatge que suposa una guerra.
Això es veu patent en tendres moments visuals dintre aquesta narració que descobreixen encara que la esperança per la bondat i la humanitat mai s'extingeix i pot valer més un segon de tendresa de la mida d'una galleda de llet que tot un bombardeig. El clar missatge al rebuig del conflicte és clar i els protagonistes actuen com a portadors de vida, de vegades massa innocents, enmig de la mort.
 Aquests tres pilars fan que el que pot semblar un simple reciclatge, acabi sent una obra mestra única del art cinematogràfic que ningú s'hauria de perdre. La perfecta combinació de noves tecnologies i lo artesanal del cinema, prova de que els grans espectacles no sols es redueixen a explosions, CGI i arquetips de personatges més buits que els caps de els que els interpreten.

NOTA: 10/10

Comentarios

Entradas populares