STAR WARS 9 : L'ASCENS DE SKYWALKER. FAN SERVICE PREPARAT


La primera pregunta que un es pot fer és: Aquest tancament és satisfactori? -
En la meva opinió, de sobres, un esdeveniment amb el sentit del espectacle per bandera que et deixa apegat al seient. L'altra pregunta, ha valgut la pena aquesta nova trilogia?
-En la meva opinió, rotundament sí, tota generació es mereix disfrutar d'aquest univers, és tan ric que no pot caure baix la exclusivitat del passat i aquesta nova trinitat ho sap, i el més important: no té por a soltar-se i avançar per si sola ni de crear algo nou que no es vegi lastrat per cap herència-directriu. 

Abrams va iniciar-ho, i ell ho ha acabat. Suposo que en un principi (i en vista d'aquella notable però forçada a repetir el passat part VII) la idea del director respecte el que havien de significar aquestes pel·lícules era totalment diferent al que ha acabat sent. Va començar amb seguretat, no arriscant res i estirant de la nostàlgia repetitiva però eficaç, va ser crucificada per "Molts"...

A la part VIII Johnson agafa el timó, destrueix el temple sagrat i n'edifica, de forma ESPECTACULAR (a pesar de molts), un de nou amb una aproximació del tot "Meta" al univers...crucificada i lapidada per "Molts" amb recull de firmes (o petites mostres d'egocentrisme infantil) inclòs.
Abrams ara es troba amb el seu pla inicial totalment mutat pels esdeveniments del capítol de Johnson, i amb una pressió descomunal per arreglar-ho tot i fer el que volen aquests "Molts" abans de que tornin a plorar per creure's amos del que no ho són. Pareix cantat que la resposta serà recular al to de The Force Awakens i regar-ho tot amb cascos de Vader, Leies i marxes imperials per evitar una feinada a les mares d'aquests "Molts" quan comencin les llàgrimes.







Ara ve quan aplaudeixo els ous d'Abrams que, lluny de construir-se un llit de seguretat, avança sense cap por definint un final únic amb el seu toc heretat de Spielberg i gairebé sense renegar del cap. que hereta . JJ veu que per no caure en l'oblit, ha de deixar avançar aquests personatges i aquesta trama per si sols, la feina bruta ja la va fer Rian, sabent que igual farà cap a la creu d'aquests "Molts" autoproclamats vertaders fans i experts perquè Sí (que resulta que saben més de la saga que els creadors originals), va per feina i ens regala 140 minuts de pura i valenta adrenalina cinematogràfica que sols està capficada amb fer seu aquest meravellós univers i contar el que vol contar de manera lliure.

Crea un viatge màgic i artesanal, amb aquell sentiment d'aventura, descobriment i profunditat de les originals (ull a cada planeta, ull a cada criatura, ull a cada nou personatge, ull a la gloriosa filmació fotoquímica i les brutals situacions) a pols d'un ritme narratiu (que pocs cops he vist) passat de revolucions que estampa l'esquena del espectador al seient de tal manera que sols pots baixar d'aquesta atracció d'acceleració quan veus els crèdits finals i Abrams ja ha contat la seva particular, genial i imperfecta (com ho són les originals i com ho és tot lo bo) versió invertida de la força. Ja podeu plorar, "Alguns" ho fem de la emoció.

Comentarios

Entradas populares